En aquesta entrada, vaig a comentar la primera entrevista de seguiment
que he fet. Faig el seguiment d’inserció sociolaboral de tres nois de l’escola,
tots tres pateixen TDAH, i un pateix també dislèxia. El TDAH desapareix quan
comença l’adolescència, però els problemes d’inatenció i la impulsivitat
persisteixen en l’edat adulta. La impulsivitat, millora a l’edat adulta però no
tant com la hiperactivitat i la inestabilitat emocional. En els adults aquesta
inestabilitat emocional pot persistir en problemes per controlar els impulsos,
tolerar la frustració o adaptar-se al canvi.
Recordem que són joves de 17, i 20anys, actualment estan dos començant
unes pràctiques de monitor de menjadors, una possibilitat d’inserció laboral si
agraden, i un d’ells, treballa en un gimnàs els dissabtes ajudant amb el material
realitzant tasques de delegat de camp.
Com que ja els coneixo de l’any passat, i sé que per ells mateixos la
consulta de webs de recerca de feina, que vaig donar-los, dies passats en una
altra entrevista, no les utilitzaran, perquè costa que s’hi posin a buscar
feina (són joves, estan fent pràctiques, de vegades tenen feina proporcionada
per el CIATE, i no tenen necessitats econòmiques especials, encara estan
estudiant, en tot cas es busca una millora de feina per poder independitzar-se)
vaig decidir que els hi preguntaria per les pràctiques i que els hi portaria
tres ofertes de feina que fossin adequades per a les pràctiques que estan fent
i els títols que tenen (un d’ells em va dir que té el PQPI d’auxiliar de cuina
i un títol específic d’Ajudant de Cuina). Passa amb altres alumnes del CIATE,
que alguns provenen d’altres PQPI de cuina, jardineria, secretariat....
Vaig cercar tres ofertes, una, la primera, la va descartar el professor
perquè ho va veure inviable per les característiques del gimnàs “low cost” ja
que ells no compleixen amb el perfil de “chico para todo” i molt format, que
demanen. Les altres dos, eren una de dilluns a divendres per ser “monitor de menjador
escolar” que entrava en conflicte amb les pràctiques dels dos que fan
pràctiques de monitor de menjador però que servia per veure que demanen, que es
cobra i que si no l’aprofitaven ells potser un altre alumne del CIATE ho podia
aprofitar (tot el meu material li vaig passant al tutor del CIATE), i l’última
també entrava en conflicte amb la feina de dissabtes de la persona que té el
títol de PQPI d’auxiliar de cuina, que m’ha dit que no l’interessava la feina,
que seria la seva última opció, que li agrada l’esport i és del que vol
treball, que ell no podria aguantar la pressió de la cuina i em va explicar una
anècdota de quan ell estudiava el PQPI que no sé si creure’m però sí que em va
exemplificar el que li passava i vam tenir tota una conversa i cap al final de
la conversa va dir la frase que titula la entrada en el bloc que em va deixar a mi una mica
parada.
Un d’ells no va venir, encara que tenia pràctiques, i els altres dos si
van venir però el que tenia pràctiques es trobava malament i ja no volia anar a
les pràctiques, és veritat que estava encostipat però potser no tant com tant
faltar a les pràctiques. Tot i així, els dos que van venir a classe dilluns em
van dir que estaven bé a les pràctiques. Es difícil que trobin la motivació per
poder realitzar qualsevol cosa durant temps.
El professor els hi va fer un “sermó”
i una de les coses que va tocar va ser la importància d’anar a les pràctiques i
de deixar-se bé a ells mateixos i agradar per a que els agafin i de deixar bé a
l’escola ja que si els alumnes falten a les pràctiques pot ser que deixin d’agafar
alumnes perquè no se’n refiaran.
BIBLIOGRAFIA
