RÚBRICA D'AUTOAVALUACIÓ DEL PRÀCTICUM II

AUTOAVALUACIÓ ACOMPLIMENT DEL PROJECTE DISSENYAT PER AL CIATE DE L’ESCOLA LEXIA
S’han complert els objectius comuns a les tres fases?	En quant a que els tres alumnes als que els hi feia el seguiment d’inserció coneixin la seva empleabilitat, les seves preferències sí que penso que major consciència han de tenir. Els professors han obtingut informació bàsica per a l’orientació familiar mitjançant el bloc i també respecte a la inserció laboral ja que he compartit apunts amb ells però tenen poc temps per mirar-se els vídeos i les entrades del bloc en cara que he intentat que siguin lo més concretes i curtes possible per a que no prenguessin massa temps i fossin ràpides d’utilitzar.
S’ha acomplert la temporització de les fases?	No, no hi ha forma, sempre sorgeixen imprevistos, he acabat el bloc d’orientació familiar molt desprès, no he dut un registre diari dels tallers de memòria i  el quadre l’estic fent desprès del pràcticum i hi ha poca implicació dels professors en quant a reunir-se amb mi i donar-me feedback. L’escola està molt orientada a les pràctiques de mestre i a ser mestre. Quan vaig tornar no entenien perquè feia Pràcticum I i II al mateix lloc, als mestres es veu que no els hi deixen fer, i no quedaven massa clares les tasques que jo volia portar. Es complicat tot plegat, per altra banda, no hi  ha temps, no hi ha cabuda per certes coses.
Han estat els materials creats adequats per al nivell de l’alumnat?	No els hi ha agradat, no han entès perquè els feia fer el taller de memòria i atenció i unes coses els hi espanten, d’altres són difícils i no tenia forma saber en temps el que trigarien per cada cosa per falta d’experiència. De tota forma, la idea com a concepte no crec que sigui dolenta. Tots allà tenen problemes d’atenció. Si els hi hagués agradat, hagués continuat per el camí de les visualitzacions, meditacions, etc però si els hi espanta no es pot treballar. Estan molt acostumats a fer unes determinades classes i als professors i tot el que surti del que fan normalment els hi crea inseguretat, no saben com afrontar-ho i em costa que deixin de veure’m com una estudiant.
Has millorat respecte al Pràcticum I la temporització de les classes, el temps estimat en fer els exercicis?	No, anava amb un llibre amb exercicis que incloïen estimacions de temps per a gent gran ja que amb la gent gran es treballa l’atenció i la memòria als casals però els joves poden anar molt més ràpids en l’execució que els grans. Un altre problema, es que per exemple, en els tallers de memòria per a la gent gran normalment el que més s’apunten són dones i molts pocs homes. Al CIATE, hi ha majoria d’homes, els hi resulta menys interessant que a les dones. Es un factor també a considerar.
Has millorat respecte al Pràcticum I el saber explicar els exercicis als alumnes?	No, a la que se’m rebel·len m’espanto. Em costava trobar energia per presentar la classe i si la presentava tampoc entenien molt bé el que els hi estava dient. No crec que si ho hagués presentat com un curs de tècniques d’estudi hagués anat massa millor. Si ells consideren que no ho troben necessari per la seva vida diària ja que no estudiaran massa en el CIATE es fa més esport i pràctiques que altra cosa no els hi sembla d’utilitat. Es experiència per a mi per a que no torni a passar. De tota forma tampoc crec que sigui important, si continuo treballant amb la mateixa població i em poso de professora particular per exemple, segur que em trobaré molts adolescents molt diferents i pot ser que em trobi amb d’altres amb TDAH o amb Dislèxia que estarien encantats de fer els mateixos exercicis per millorar l’atenció o la memòria.