CONCLUSIONS PRÀCTICUM II

En el Pràcticum II he continuat al CIATE de la LEXIA una mica per comoditat, ja m’hi trobava bé amb els professors i ells no tenien cap problema de què tornés, i perquè pensava que podia continuar treballant amb els alumnes, que ja coneixia, i fer un Pràcticum II una mica més “boig” en quant a continguts, més “lliure” però menys costos per a mi en quant a temps de preparar materials per a treballar, menys material per imprimir que em vaig menjar moltes fotocòpies el semestre anterior (no pots preveure si els alumnes es voldran quedar els apunts o no, i quants vindran, podies fer curt o passar-t’hi), treballar coses més concretes i adquirir noves funcions dintre la inserció laboral (tot i sabent que feia la meva feina una mica en paral·lel a la dels tutors, faig una feina més aviat complementària a les funcions d’inserció laboral que agafen els tutors de forma voluntària, no són funcions pròpies de professor del CIATE, és com un extra el buscar-los pràctiques que poden acabar en una inserció laboral).

En aquest Pràcticum II pensava que ja estava més formada, he realitzat aquest any tota mena de cursos: de monitora, de violència escolar, per crear tallers d’autoestima, d’altres especialitzats en el TDAH tant a la Intervenció Familiar com a l’escola, sobre la dislèxia, l’autisme, per crear tallers de memòria per a la gent gran i el que he après és que pots estudiar i llegir tot el que vulguis però encara així de vegades hi ha situacions que et desborden i que també pots haver estudiat molt i tenir treballada una activitat i tenir tota una fonamentació darrera i desprès no els hi agrada. Aquest semestre anava amb la temporització de les sessions ja feta, que la he seguit una mica com he pogut contant els imprevistos d’alguns dies en el CIATE i he creat material per als alumnes però han acceptat i entès pitjor els exercicis que els hi he anat posant que el semestre passat i malgrat em coneixien del semestre passat no he aconseguit que se’n refiessin de mi per a algunes activitats, el pas d’estudiant de pràctiques a mestre no l’he acabat de passar. Se m’accepta millor com a ajudant.
Penso que he après molt, ja no podia dir que no tenia formació per a muntar un taller per exemple (havia fet diversos cursos durant l’any i un específic per muntar un taller de memòria) sabia el que es feia per muntar-ne un però no coneixia el que és desprès un cop ja ho saps les reaccions dels alumnes i les dificultats de vegades per a que et facin les coses i entenguin el que els hi estàs posant. També és cert que un va a un taller de memòria o de tècniques d’estudi voluntàriament, si el fan anar, i a més té diversos problemes amb la lectura i l’escriptura possiblement apareixen problemes nous dels que ja podrien aparèixer en una activitat normal en un centre cívic, o en unes colònies d’estiu. M’he posat en la pell de la persona que munta un taller a un grup de joves i també de la persona que fa un seguiment de recerca de feina que no crec que sigui més o menys complicat que amb una persona més gran: et poden mentir sobre l’experiència, et poden dir que tenen una cosa i no la tenen, no era una activitat voluntària per tant hi haurà coses que te les faran i d’altres que no voldran fer-te-les et diuen que poden treballar de tal cosa però desprès et diuen que allò només ho farien si estiguessin molt necessitats…sorgeixen tot de coses que et fan plantejar moltes d’altres que han anat sortint en el bloc, no és fàcil. Les persones som complexes i és difícil acontentar a tothom. A banda d’això també he tingut més participació en el taller del mòbil que el semestre passat només hi vaig poder participar un dia i aquesta vegada han estat més sessions i accedir a una altra població com és la gent gran i les seves demandes i necessitats.

El Pràcticum i la finalització del Pràcticum no m’han deixat bona sensació. M’he sentit una mica sola durant el Pràcticum. Potser algú pensarà que no hi ha d’haver “mamas” però és cert que de vegades he trobat a faltar el tenir una “persona” que em digues sí per a qui vas bé o no per a qui no vas bé. Ha hagut alguns problemes de coordinació i d’implicació dintre del Pràcticum per part de les persones que em tutoritzaven ( ja que tinc tutora però estava en un centre que està fora de l’escola amb els tutors d’allà)  encara que ja ho tenia una mica assumit, que són moltes les coses que passen allà i la responsabilitat que tenen els diferents professionals que és molta, i que tú quan vas allà, ets l’última cosa que els hi preocupa hi ha moltes d’altres prioritats. Però una cosa no treu l’altre. Tot i que la comunicació és fluida i molt col·laborativa, estava molt clara tota l’estona la línia entre les persones que formen part de l’equip de l’escola i el personal que venim de fora. Ho trobo normal, però també en alguns moments et deixa com una mica així no sé dir-ho, he sentit que tenia que anar darrera en alguns moments en coses que pensava que se’m tenien que dir, bé perquè estaven referides al seguiment d’algun dels nois que portava o bé perquè necessito saber on estic en determinats moments per centrar-me. Es tot plegat ben complicat. Per altra banda, sóc la primera que han tingut allà de pràctiques i el pràcticum II és molt més complex que el pràcticum I, possiblement, les persones que vagin de pràctiques en semestres posteriors potser no ho veuran igual.