La tercera tasca que vaig
proposar als professors del CIATE de la LEXIA per fer dintre el meu projecte de
Pràcticum II era un bloc per a professors d’orientació familiar que podria
estar compartit en alguns moments amb els pares:
Se m’havia acudit una idea utòpica,
sabia que hi havia més estudiants a l’escola que provenien de màsters en
trastorns d’aprenentatges, persones formades en educació especial i pensava:
podríem fer un bloc en el que poguessin participar més d’una estudiant de pràctiques
però desprès vaig seguir-ho pensant i em va semblar molt difícil de coordinar i
d’acomplir i vaig decidir que millor que el fes jo sola.
El bloc està pensat per als
professors del CIATE ja que malgrat estan formats I tenir experiència no deixen
de ser professors d’educació física, no tenen perquè tenir formació en
Psicologia o en Orientació Laboral per exemple. Com que el Pràcticum I el vaig
dedicar a l’Orientació Laboral i vaig proporcionar tota mena de materials,
volia que aquest bloc fos com més “clínic” més de Psicologia. Pensant en la
relació família-escola, en el suport a les famílies encara que també inclou
links i temes com l’economia de fitxes, o com ensenyar a un estudiant amb TDAH
a fer un examen que són més propis del camp de l’educació. Les entrades havien
de ser el més concretes possibles i per llegir ràpidament que es poguessin utilitzar
en un moment donat per treballar determinats temes.
“Mommy”
És una pel·lícula que tracta d’un
adolescent que pateix TDAH amb hiperactivitat però també segons explica la mare
a la pel·lícula un trastorn de l’afectivitat? Serà bipolar?. No els hi fa massa
favor als hiperactius, la imatge que en dona, encara que és cert que hi ha
hiperactius que es perden en les drogues o que desprès desenvolupen un trastorn
antisocial no són més agressius que d’altres adolescents amb trastorns de
personalitat. Es un tema d’actualitat el TDAH.
“A Cielo Abierto”
Aquesta pel·lícula tracta del que
va passant en un centre de dia. Es veuen les reunions en les quals parlen els
diferents membres de l’equip i em va interessar perquè expliquen els nens psicòtics
com són, el que els hi passa, el treball que es fa amb ells, la interpretació
que donen els professionals.
“Five Days to Dance”
En aquesta pel·lícula igual que
en els tallers de memòria a l’últim taller es veia com els esportistes apliquen
la filosofia de l’esport a la vida diària aquí passa el mateix amb el coreògrafs
de dansa-teatre En general, els coreògrafs de dansa contemporània, encara que
la coreògrafa diu que també ha estudiat dansa Jazz són molt profunds. Aquí
expliquen en les entrevistes la coreografia que han fet, mostren com s’ha de
viure la vida, què s’hauria d’ensenyar als joves. Les metàfores de la vida diària,
els problemes dels estudiants, els estudiants que no van al col·legi, la
superació personal i la inclusió social.
No hay comentarios:
Publicar un comentario