La Contra de La Vanguardia. Meditació, atenció, memòria i TDAH

El violento se torna tranquilo y el angustiado, sereno"

12/11/2014 - 00:00

Foto: Marc Arias

• Notificar error
• Tengo más Información

• Enviar a un amigo
• Imprimir
• Reducir cuerpo de letra
• Ampliar cuerpo de letra

• More Sharing Services

Cambiar de cerebro

Años de experiencia y estudios clínicos llevan a este neurólogo a asegurar que la meditación provoca cambios profundos en la personalidad. Ha trabajado con niños, jóvenes en riesgo, reos y suicidas aplicando la meditación con excelentes resultados. Ha participado en el I congreso de terapia y meditación que se ha celebrado en la facultad de Psicología Blanquerna de Barcelona, donde más de treinta ponentes expusieron sus estudios y teorías sobre cómo la práctica de la meditación obra beneficios y modificaciones en el cerebro. Grijalva, en concreto, habló sobre la manera como el sistema nervioso interviene en los cambios profundos que produce la meditación.

En el primer hospital donde trabajé observé que llegaba un número considerable de personas que habían intentado suicidarse. Demasiadas.

¿De qué edades?
De todas las edades, pero muchos jóvenes. Se iniciaba la década de los ochenta y decidí estudiar el tema, incluso le propuse al gobernador del estado crear un centro de prevención del suicidio, y estuvo de acuerdo.

¿Cómo es eso?
La prensa le cuestionaba porque achacaban el elevado número de suicidios al malestar social. Así, en el año 2000 inauguramos el centro de salud mental Agua Clara, destinado a prevenir el suicidio. Pero una vez abrimos las puertas empezaron a acudir una gran cantidad de personas con problemas de depresión, angustia, ansiedad...

Y no les cerraron las puertas.
¿Cómo iba a hacer eso? Busqué todas las técnicas y recursos posibles para ayudar a esas personas de la manera más rápida y efectiva y topé con la meditación, que no formaba parte de las estrategias terapéuticas.

¿Por qué recurrió a ella?
La terapia que realizamos, la Gestalt, utiliza disciplinas orientales, y ya en México nuestros ancestros, los aztecas, un pueblo de una elevada espiritualidad, meditaban. Años de experiencia me han servido para comprobar que la meditación es de gran ayuda para afrontar problemas psicológicos.

Cuénteme.
Todo el mundo sabe que la meditación consigue modificar algunos signos vitales, como la reducción de la frecuencia cardiaca, la atenuación del ritmo respiratorio, la lentificación del flujo sanguíneo y una elevación considerable de los umbrales del dolor, el frío, el hambre y la fatiga.

Todo esto ha sido ya medido y comprobado.
Pero lo que ya es más curioso es que provoca cambios profundos en la personalidad: el violento se torna tranquilo y el angustiado se vuelve sereno, y eso significa cambios profundos en el interior de las neuronas.

¿Cambios en las neuronas?
Sí, las investigaciones más recientes, las últimas realizadas en la Universidad de Wisconsin, se centran en los cambios que la meditación produce en las enzimas, en el interior del ADN. Eso que nosotros hemos comprobado clínicamente.

¿Que la personalidad se puede transformar?
Sí. Hemos efectuado talleres en los que se combinan la psicoterapia Gestalt y la meditación en niños de 9 años con TDAH, y los chicos redujeron su hiperactividad y mejoraron la atención.

¿Fue un estudio clínico?
Sí, realizado durante un año escolar en la ciudad de Aguascalientes, con alumnos de cuarto grado de primaria.

Se fue animando y acabó llevando la meditación a las cárceles.
Realizamos otro estudio con presos sentenciados a largas condenas, casi todos ellos por delitos graves, como homicidio o narcotráfico, y que habían manifestado su deseo de suicidarse. El resultado fue excelente. Y también el que obtuvimos con adolescentes y jóvenes de barrios violentos.

¿Por qué hay tanta violencia en su país?
El principal problema es la violencia intrafamiliar, que se inicia con la agresión a la pareja, después a los hijos y después a toda la sociedad. La cadena suele ser peleas entre los cónyuges, maltrato a los hijos y, en consecuencia, violencia en el colegio, la sociedad, depresión, adicciones y, finalmente, a menudo, el suicidio.

Hará falta un tratamiento social.
Estoy proponiendo a las autoridades que la meditación se convierta en un recurso de salud pública.

¿Cómo reaccionan esos jóvenes violentos ante la meditación?
Eran chavales de barrios muy violentos que ya habían sido detenidos por la policía varias veces y les ofrecimos la posibilidad de sustituir las sanciones por talleres de modificación de conducta. Conseguimos cambios en su personalidad tras un año de trabajo de meditación en movimiento.

No debe de ser fácil que la gente se avenga a meditar.
Es muy difícil, porque tenemos unas estructuras legales muy rígidas y la mayoría de las personas, tanto juristas como reos, jóvenes como adultos, asocian la meditación con temas metafísicos y poco convincentes. Cuesta mucho trabajo convencerlos.

Sin embargo, los resultados están ahí.
Sí, y hoy hay cientos de investigaciones absolutamente solventes que demuestran que la meditación reduce el miedo, el estrés y la ansiedad porque disminuye la expresión de genes proinflamatorios y la actividad de la amígdala.

¿Es cierto que aumenta la memoria?
Estudios muy recientes afirman que la meditación consigue un aumento de la concentración de neuronas en regiones cerebrales como el hipocampo izquierdo, relacionado con el aprendizaje, la concentración y la memoria. Hay que seguir investigando.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/lacontra/20141112/54419244464/la-contra-hector-grijalva.html#ixzz3ItKeg729
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Tipus d'atenció

ATENCIÓ FOCAL

Habilitat per enfocar l’atenció a un estímul determinat

ATENCIÓ SOSTINGUDA

Quan hem de mantenir l’atenció en una tasca que es estem realitzant al llarg del temps

ATENCIÓ DIVIDIDA

Quan es realitzen dos tasques a la vegada. Atendre a dos coses al mateix temps.

ATENCIÓ SELECTIVA

Si es seleccionen senyals importants en tot un conjunt d’estímuls. Inhibim l’atenció d’un estímul i fem cas dels altres.

CANVI D’ATENCIÓ

Quan canviem d’una tasca a l’altra controlant primer una i desprès l’altra

Meditar és un art

Vaig a comentar la primera sessió de meditació que havia de ser dedicada a la meditació Nataraj d'OSHO, una meditació que jo havia practicat a classe de Reiki Tibetà a classe del Ketan Raventos:

http://www.transformacion-interior.com/quien.php

http://evammi1.blogspot.com.es/2014/07/que-es-la-meditacion-beneficios-de-la.html

CD OSHO Nataraj Meditation

Meditació activa

http://es.wikipedia.org/wiki/Osho_(Bhagwan_Shri_Rajn%C3%ADsh)

https://itunes.apple.com/es/album/osho-nataraj-meditation/id315699800

Com que no ho tenia massa clar, perquè vaig pensar que potser era millor fer aquesta meditació més endavant, ja que es podia fer més curta, de mitja hora, en canvi la classe de ioga Nidra era d'una hora i era molt possible que el tatami no estès disponible i sí la pista i no hi ha colchonetes i havia possibilitat de congelació de l'alumne, i ara encara no fa tant de fred, en una hora vaig portar també el CD de ioga Nidra.:

CD Ioga Nidra de Jordi Colomer

http://www.apunts.cat/ioga/7.1_nidra.html

http://www.enclasificados.com/ver-cd-yoga-nidra-practico/barcelona/categoria-9538-publicado-cuerpo-y-mente.html

Les meves previsions es van acomplir i em va tocar fer la meditació a la pista del Poliesportiu. Portava un radio CD i vaig intentar posar als alumnes la sessió de ioga Nidra però no s'escoltava prou bé. 

Vaig fer la sessió amb els alumnes del grup A, els que estan més preparats, no hi havia forma de què es posessin estirats amb els ulls tancats alguns alumnes i alguns parlaven a classe o van dir tot d'imprecacions: si allò era una subnormalitat, una gilipollez, desprès com que no va s'escoltava bé vaig fer-los una meditació guiada que portava preparada, a alguns no els hi agradava la meva veu.

No havia vist mai una cosa semblant, persones amb els ulls oberts a classe en una relaxació o en una meditació a terra.

Vaig repetir-ho dos vegades a petició del tutor que els va reorganitzar una mica perquè no hi havia forma i va sortir millor.

Portava aquesta meditació guiada com a Pla B del llibre "El Arte de Meditar" de Ramiro Calle, és una barreja de tres meditacions i es pot posar tanta imaginació a la improvitsació com es vulgui en les projeccions mentals:

ARBRE

1) Imaginar l'arbre davant nostre amb tots els detalls

2) Funidir-se amb l'arbre com si estiguessim units al arbre (EXPERIMENTAR LA UNIÓ SENSE DUALITAT)

3) Des de l'arbre ens veiem a nosaltres mateixos

4) Tornem a nosaltres mateixos i repetim la primera fase i veiem l'arbre davant nostre

CEL

Imaginar el cel: clar, blau, inmens (EXPERIMENTAR SENSACIÓ DE TOTALITAT, INFINITUD)

Deixar que la nostra ment es dilueixi en el cel com el sucre en l'aigua

COR

Dirigir l'atenció cap al nostre cor i observar els batecs del cor

Creiem que aprenguin a meditar i a relaxar-se és bo per als alumnes ja que ho han de posar forçosament en pràctica ja que són auxiliars de tècnic esportiu i desprès dels estiraments es típic fer una relaxació a les classes guiadas de qualsevol gimnas, esplai....

Per altra banda, els alumnes que pateixen hiperactivitat i d'altres que no en pateixen però a casa, fora de la contenció i les activitats de l'escola on estan relaxats, es posen nerviosos i de vegades es barallen amb els familiars o simplement, d'altres alumnes als que els hi costa posar-se a dormir, es bó que aprenguin a baixar les pulsacions desprès de fer exercici o saber relaxar-se en aquestes situacions.

Uno madura si quiere, si no quiere, no madura

En aquesta entrada, vaig a comentar la primera entrevista de seguiment que he fet. Faig el seguiment d’inserció sociolaboral de tres nois de l’escola, tots tres pateixen TDAH, i un pateix també dislèxia. El TDAH desapareix quan comença l’adolescència, però els problemes d’inatenció i la impulsivitat persisteixen en l’edat adulta. La impulsivitat, millora a l’edat adulta però no tant com la hiperactivitat i la inestabilitat emocional. En els adults aquesta inestabilitat emocional pot persistir en problemes per controlar els impulsos, tolerar la frustració o adaptar-se al canvi.

Recordem que són joves de 17, i 20anys, actualment estan dos començant unes pràctiques de monitor de menjadors, una possibilitat d’inserció laboral si agraden, i un d’ells, treballa en un gimnàs els dissabtes ajudant amb el material realitzant tasques de delegat de camp. 

Com que ja els coneixo de l’any passat, i sé que per ells mateixos la consulta de webs de recerca de feina, que vaig donar-los, dies passats en una altra entrevista, no les utilitzaran, perquè costa que s’hi posin a buscar feina (són joves, estan fent pràctiques, de vegades tenen feina proporcionada per el CIATE, i no tenen necessitats econòmiques especials, encara estan estudiant, en tot cas es busca una millora de feina per poder independitzar-se) vaig decidir que els hi preguntaria per les pràctiques i que els hi portaria tres ofertes de feina que fossin adequades per a les pràctiques que estan fent i els títols que tenen (un d’ells em va dir que té el PQPI d’auxiliar de cuina i un títol específic d’Ajudant de Cuina). Passa amb altres alumnes del CIATE, que alguns provenen d’altres PQPI de cuina, jardineria, secretariat....

Vaig cercar tres ofertes, una, la primera, la va descartar el professor perquè ho va veure inviable per les característiques del gimnàs “low cost” ja que ells no compleixen amb el perfil de “chico para todo” i molt format, que demanen. Les altres dos, eren una de dilluns a divendres per ser “monitor de menjador escolar” que entrava en conflicte amb les pràctiques dels dos que fan pràctiques de monitor de menjador però que servia per veure que demanen, que es cobra i que si no l’aprofitaven ells potser un altre alumne del CIATE ho podia aprofitar (tot el meu material li vaig passant al tutor del CIATE), i l’última també entrava en conflicte amb la feina de dissabtes de la persona que té el títol de PQPI d’auxiliar de cuina, que m’ha dit que no l’interessava la feina, que seria la seva última opció, que li agrada l’esport i és del que vol treball, que ell no podria aguantar la pressió de la cuina i em va explicar una anècdota de quan ell estudiava el PQPI que no sé si creure’m però sí que em va exemplificar el que li passava i vam tenir tota una conversa i cap al final de la conversa va dir la frase que titula la entrada en el bloc que em va deixar a mi una mica parada.

Un d’ells no va venir, encara que tenia pràctiques, i els altres dos si van venir però el que tenia pràctiques es trobava malament i ja no volia anar a les pràctiques, és veritat que estava encostipat però potser no tant com tant faltar a les pràctiques. Tot i així, els dos que van venir a classe dilluns em van dir que estaven bé a les pràctiques. Es difícil que trobin la motivació per poder realitzar qualsevol cosa durant temps. 

El professor els hi va fer un “sermó” i una de les coses que va tocar va ser la importància d’anar a les pràctiques i de deixar-se bé a ells mateixos i agradar per a que els agafin i de deixar bé a l’escola ja que si els alumnes falten a les pràctiques pot ser que deixin d’agafar alumnes perquè no se’n refiaran.

BIBLIOGRAFIA

http://www.comunidad-tdah.com/noticia/el-diagnostico-del-tdah-en-adultos-es-muchisimo-mas-facil-que-en-ninos

OBSERVACIONS1

En general, tots els alumnes poden recordar una sèrie més o menys llarga i de forma ràpida de colors, plats de menjar, descripcions de com porta el cabell la seva mare, ciutat favorita.

En quant a les històries, els que més recorden són els alumnes que tenen menys problemàtica com ara els que només tenen TDAH, o tenen TDAH i dislèxia, la resta de la classe hi ha un grup que no arriben al nivell d’abstracció per poder processar la història i desprès no la recorden i d’altres arriben més o menys segons les dificultats que tenen.

Tinc dos alumnes que no paren de parlar i no sé com contenir-los. Un es perd en les mateixes coses sempre i l’altra no pot controlar-se. Tots dos segueixen la classe bé, i són treballadors però el rendiment és més baix.

Veig el mateix que l’any passat, t’accepten una cosa, en aquest cas, les històries per exemple, i te les aguanten durant tres dies i desprès ja s’han cansat d’allò els alumnes. Malgrat molts superen els vint anys no estan madurs per entendre que han de fer tota una sèrie de coses per millorar l’atenció, o per treballar en les seves emocions ( en el cas de l’any passat), no entenen quina tasca faig jo allà i no hi ha motivació per aprofitar bé els materials que vaig aportant. Quan fan una tasca l’ha de fer el més ràpid possible i treure-s’ho de sobre, competeixen entre ells sense estar sensibilitzats amb les limitacions de cadascun. 

Hi ha alumnes que alguns dies no poden concentrar-se en res i no poden fer res. Tinc multitud de fitxes per millorar l’atenció però hi ha poca motivació per fer-les, tot plegat resulta complicat.

Els dilluns tothom bé molt cansat bé perquè han treballat al cap de setmana o han fet esport o han sortit i el dijous acostumen a estar molt esvalotats i costa que s’hi posin a la feina i em costa més controlar el taller.

Alguns alumnes em diuen que els exercicis que fem per millorar l’atenció no els hi serviran per no res.

Població atesa

A petició del consultor, que m'ha fet una observació de què no queda clara la població atesa vaig a explicar una mica més el meu projecte.

A qui va dirigit?

Com a orientadora laboral en general a tota la classe del CIATE que són un grup heterogeni de nois i noies adolescents i adults entre 17 i 28 anys amb diverses problemàtiques: uns pateixen nomès TDAH, d'altres TDAH i dislèxia i són quocient llímit, d'altres tenen trastorn greu d'aprenentatge, síndorme de down, autisme. Hi ha en els dos grups de la classe que partim molts perfils diferents i és difícil treballar i portar la classe de vegades ja que no van al mateix ritme uns que els altres i per exemple, no hi ha vetlladors. Encara que és un CIATE dintre de l'escola especial moltes vegades penso en ell com en un centre de dia d'esports. Es una idea que m'interessa. Es perfecte per als joves però penso que la contenció de l'hiperactivitat d'alguns joves o l'ajut que es dona a alguns altres que necessitarien una atenció nomès per a ells no és la suficient es necessitarien més mitjans econòmics per poder fer front a totes les necessitats dels alumnes.

Com a tallerista del taller de memòria i atenció els dijous a tot el grup. Tots necessiten millorar l'atenció i la memòria que es poden entrenar i a la vegada, com que són monitors tots ells, poden treballar de monitors de lleure, aprenen jocs que poden fer servir en la seva feina.

Com a insertora laboral porto a tres alumnes als quals els hi estic fent un diagnòstic d'ocupació, un seguiment de les pràctiques que estan fent com a monitors de menjador i els hi buscaré feina i proporcionaré informació de diversa forma. Com que durant les entrevistes els tres alumnes que porto m'han comentat que tenen TDAH també específicament amb ells els he estat llegint històries i els hi he anat fent preguntes sobre les històries ja que tenen problemes en recordar ordres complicades, de mantenir l'atenció a les converses (porto una mica més enllà el taller dels dijous, en concret per a ells, segons les demandes que tinguin per millorar la seva empleabilitat)

Com a bloguera estic creant un blog d'orientació familiar que està linkat al blog principal del Pràcticum que serveixi per donar-los formació sobre el TDAH, l'autisme...

És una forma indirecta de treballar sobre el context familia i a la vegada treballar amb el professorat, ells porten totes les reunions amb les famílies. 

La llei de la selva

Vaig comentant alguns dels dies de pràctiques, avui he fet el primer taller de memòria i atenció de dijous i ha estat especialment interessant. 

El dijous anterior, vaig faltar, estava malalta i he corregut la planificació un dia. Per això, tocaven segons la temporització, les dinàmiques de presentació que tocaven per el dia 9/10: amb pilota i amb cabdell de llana.

Dinàmiques de presentació:
http://www.xtec.cat/~vbarjuan/dinamiques/din%E0miques%20presen.pdf

Dono tallers a dos grups majoritàriament, un grup que és el de les persones amb transtorns d'aprenentatge més greus i l'altres que són una mica més autònoms però malgrat que tenen més capacitat tenen transtorns de lecto-escriptura i de vegades també retard mental.

Anava com sempre, com sóc jo, força prudent. Pensava, el joc de la pilota fes-lo que recordin nomès per exemple el seu color i el de l'anterior company i tant un grup com l'altra em van sorprendre molt perquè de sobte ells mateixos van demanar de recordar el de tots els altres i vaig veure que podien recordar series llarguetes de menjars, de colors, i més tard vam seguir a petició del tutor a la pista, d'en peus,  amb més coses: pel·lícula favorita, ciutat favorita...

Es curiòs, no poden recordar res, en el grup dels menys autònoms d'una història curta, cap pregunta em van saber respondre, i en canvi coses d'una frase, una paraula, la MCP la tenen perfecte...força interessant.

En el primer grup, menys autònoms, desprès de jugar amb la pilota es van relaxar i em van començar a explicar coses que els havien passat, hi ha nois de l'altre grup que es fiquen amb ells i vam comentar-ho al tutor de l'altre grup.

També vull comentar l'història que els hi va quedar força surrealista que es va fer dintre del joc de la pilota (es fa servir com a dinàmica de presentació per recordar noms de companys i més tard: colors, menjars, etc per a que es coneguin entre ells) que jugàvem amb el segon grup proposada per un dels alumnes, la van fer jugant a dir una paraula que comenci amb l'última lletra de l'anterior:

" El Aurelio, que era un ludópata vió a un abuelo, subido en un árbol, jugando a la oca y recitando el abecedario. Se cayó una manzana del árbol y vino una zorra, a comérsela."